COM HA CANVIAT?

Mapa antic del Golf de Roses

Els sorrals de la platja del golf de Roses separen de la mar les terres ocupades pels Aiguamolls de l'Empordà . Aquests, són residus dels antics estanys que actualment estan dessecats. Un dels més importants era l’estany de Castelló.

La dessecació de l’estany va ser afavorida pel desviament de la Muga (s.XVIII) on molts espais habitats per l’aigua es van convertir en aiguamolls que aviat es van transformar en closes i conreus.
Molts dels terrenys es van convertir o bé en zones particulars, o bé en prats i terres de cultiu com ho són: el Vernar, els Salats o els Salins i la Rovira.

El primer document real que parla de Castelló d’Empúries data del 879 d.C , i es parla de la vila com un territori d’explotació agrícola i ramadera molt fèrtil i ric, degut al seu passat com a territori d'Aiguamolls, una zona totalment basada en l’extracció de matèries de primera necessitat, per a una població que començava a créixer per fora dels seus murs. Més tard, la ciutat agafarà la denominació de comptat d’Empúries i passarà a ser una de les importants viles de l'època. Rastre de la importància de la vila n'és la gran església de Santa Maria, també anomenada catedral de l'Empordà, o la muralla de la vila.

Durant les Guerres dels Segadors, de Successió i del francès Castelló va fer front a les tropes franceses que arrasaren les muralles, barris i convents d'extramurs. Durant la tercera Guerra Carlina, l'any 1874 les forces carlines de Francesc Savalls atacaren per sorpresa als liberals del brigadier Moya que defensaven Castelló. Savalls va fingir una retirada i el seu oponent va caure en el parany; això va permetre la victòria dels carlins. La Guerra Civil (1936-1939) va provocar diferents víctimes d'un i altre bàndol, ocasionant una davallada de la població.

A partir d'aquesta data la vila deixa enrere els seus moments més foscos i a partir del 1964 comença a gestar-se un projecte auster i arriscat com és la creació d'una urbanització de grans dimensions en zona d’aiguamolls, dedicada al turisme, l’oci i el sector terciari, anomenada Empuriabrava.

Un canvi que va comportar opinions diverses i grans polèmiques, però finalment el projecte va seguir endavant donat les grans aportacions econòmiques que l’explotació turística podia donar al territori i a la vila. A continuació, podeu veure una gràfica de l'augment de la població a la zona residencial en els últims anys, i com es pot observar, la demografia de la urbanització d’Empuriabrava ja dobla la de la pròpia població de la qual depèn.

Actualment la major part de la vila es dedica al sector serveis. Espais com el convent de Santa Clara, la farinera, l’orgue de l’església, els comerços o la presó han acabat formant part del reclam turístic de la vila com a llocs d’interés per visitar. Hi ha pocs habitants que encara resisteixin la seva lluita diària en els sectors de la ramaderia, l’agricultura o la pesca.

Actualment, Castelló d’Empúries és el municipi que disposa de més terreny protegit dins el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà amb una gran zona de reserva natural anomenada les Llaunes (desembocadura de la Muga i del Fluvià). Tot i que, degut a l'edificació d'Empuriabrava, la zona dels aiguamolls es va veure afectada.

Resumint, podríem dir que la vila ha acabat sucumbint a les oportunitats més suculentes, econòmicament parlant, que oferia el territori. Ha perdut gran part dels seus inicis que la representaven, tot i que encara hi són mínimament presents. I actualment, la llei de l’oferta i la demanda és la que regna en les seves contrades, on el sector terciari de serveis domina el mercat econòmic del territori.